L'equipatge

Documentació imprescindible
El DNI, la targeta de la Seguretat Social i la Credencial de pelegrí.

Com preparar la motxilla
Porteu poc pes, mai més de 10 quilos. Si pot ser, que la motxilla no superi el 10% del vostre pes. No carregueu objectes innecessaris; pràcticament qualsevol cosa que us descuideu la podreu adquirir quan arribeu a algun poble o ciutat. Procureu que la motxilla us sigui còmode, de tipus anatòmic, amb corretges de cintura i pit i amb butxaques exteriors per poder treure i ficar coses sense haver-ho de desmuntar tot. Fiqueu les coses a la motxilla de forma ordenada. Recomanable en bosses de plàstic de colors diferents per evitar que es mullin i facilitar l’ús.

Quin calçat cal portar
No porteu mai calçat nou. Les botes han d’estar adaptades al peu i ser còmodes, que subjectin el turmell i amb bona sola. No cal dur calçat de recanvi però sí unes xancletes per tal que els vostres peus puguin descansar al final del dia.

La petxina o vieira
És el símbol més significatiu del pelegrí jacobeu. Ja en el segle XIII era considerada la insígnia de Sant Jaume. Els pelegrins les adquirien a destí i en tornar al seu lloc d’origen les duien penjades a la cintura, al barret o al sarró. El mateix feien els que tornaven de Roma o de Jerusalem amb claus o palmes respectivament.
Els orígens de la simbologia de la vieira són incerts. S’assembla a una mà oberta, símbol de caritat, també és símbol de naixement, etc.

Roba
S’ha de dur poca roba. Dos jocs de diari i un jersei o peça d’abric pel vent. Porteu sempre mitjons nets i eixuts. Recomanables uns pantalons llargs tipus paravents que es puguin posar i treure sense descalçar-se les sabates i una capelina per a la pluja que tapi la motxilla (si es porta capelina es pot deixar el cangur). Si el pelegrinatge s’allarga cap a Fraga, Zaragoza o més enllà, cal portar sabó per poder rentar la roba. És imprescindible portar un barret o gorra especialment en èpoques de calor i sol.

Sac de dormir
Afegiu un sac de dormir si penseu fer servir els llocs d’acollida de caminants. A l’estiu pot ser ben prim. L’aïllant de gomaescuma és un bon company del caminant malgrat que una bona planificació de la ruta pot evitar-ne el seu ús i, és clar, haver de portar-lo. Si la vostra ruta s’allarga fins a Santiago, no ho dubteu: fiqueu-lo a la motxilla.

Farmaciola
És recomanable reduir-la a la mínima expressió: tiretes, tisora, esparadrap, vena de cotó i/o elàstica, crema antiinflamatòria, aspirina o paracetamol, algun producte desinfectant (polividona iodada), crema de protecció solar i el remei que trieu per a les butllofes dels peus. Val més comprar el que es necessiti sobre la marxa.

Consells si es va a peu

Abans de marxar
A semblança d’altres itineraris de llarg recorregut, el Camí de Sant Jaume és un repte físic i mental que s’ha de preparar amb cura. Preparar-se físicament per a poder realitzar amb èxit la peregrinació és sens dubte la primera recomanació. Fer la ruta a peu està a l’abast de qualsevol persona i no cal tenir una preparació física especial per poder a completar-la però és recomanable, durant els dies previs, fer caminades cada cop més llargues i, si és possible, amb la motxila carregada i les botes que es pensin dur al viatge.
Per tal de poderu gaudir plenament d’aquesta ruta és recomanable cercar una mica d'informació i conéixer la història del Camí abans d’iniciar la ruta. Aquest Camí té diverses guies editades i es pot trobar prou bibliografia d’art i d’història de les pelegrinacions a Catalunya per poder gaudir millor de l’experiència cultural en què es converteix el recorregut.

Quina és la millor època de l’any?
Els mesos de la primavera i de la tardor són els millors per a fer aquest recorregut, quan les temperatures són més suaus. A la primavera, a més, els dies són més llargs i es pot caminar matí i tarda. Durant l’hivern la boira s’instal·la de forma gairebé permanent a les terres de Lleida i la temperatura rarament supera els 5ºC. Durant l’estiu el sol castiga sense pietat l’itinerari i els pelegrins.

Quantes etapes?
És recomanable fer un pla d’etapes previ, tenint en compte que el normal és recórrer entre 25 i 35 quilòmetres al dia. Tingueu en compte que, carregat amb motxilla, la mitjana de marxa és d’uns 4 quilòmetres per hora. És millor plantejar etapes curtes pels primers dies de forma que el cos es vagi acostumant gradualment a l’esforç físic.
A l’estiu eviteu les hores de màxima calor sortint el més aviat possible. Utilitzeu crema protectora solar i un barret per evitar una insolació. Procureu no caminar molt ràpid els primers dies fins que agafeu el ritme i camineu amb comoditat.
Als trams per carretera camineu per la voravia de l’esquerra, no oblideu que sou la part més dèbil i que els automòbils no s’hi fixen gaire en un simple caminant. Si camineu de nit porteu alguna peça reflectant per avisar de la vostra posició als vehicles.

Les butllofes dels peus
Són degudes al fregadís que es produeix quan el peu es belluga dins la sabata. El més probable és que us en surti alguna (o potser unes quantes) en el vostre periple pel Camí de Sant Jaume. Si la butllofa va creixent i us decidiu per rebentar-la preneu totes les precaucions per evitar que s’infecti.
Una bona opció és rebentar-la amb una agulla estèril (que es pot comprar a qualsevol farmàcia), aplicar immediatament algun producte desinfectant (polividona iodada, per exemple) i evitar que s’embruti. Si es torna a reproduir la butllofa es repeteix l’operació fins que desaparegui definitivament. Però si tot això us fa por el millor remei per evitar-les és descalçar-vos i airejar els peus i els mitjons cada cop que us atureu de forma que s’assequin, com a mínim cada dues hores.

Menjar i beure
S’ha de dur sempre una mica de menjar a la motxilla: fruits secs, fruita natural, xocolata i aigua. Tingueu en compte la distància que hi ha entre serveis per tal de fer la previsió del menjar i del beure necessari per a cada etapa. No cal fer grans àpats, és millor menjar poc i sovint mantenint un equilibri entre la ingestió i el desgast. S’ha de beure aigua encara que no es tingui set per tal de recuperar els líquids que es perden per la sudoració.

Alguns consells per als ciclistes
No és el mateix fer un passeig en bicicleta durant el cap de setmana que pretendre fer més de 100 quilòmetres alternant carreteres i pistes de terra. Abans de començar plantegeu bé les etapes. El Camí des de Montserrat no ofereix grans desnivells però si trams asfaltats que s’alternen amb pistes de terra més dures.
Un exemple de programació de les etapes seria el següent: molts ciclistes divideixen el recorregut de Montserrat a Lleida en només dues etapes amb Cervera com a intermig. És la pràctica més habitual malgrat que suposa un primer dia un tant compromés amb la baixada de Montserrat i la pujada a La Panadella.

És millor fer-ho a peu o en bicicleta?
L’experiència i el record que queda del Camí de Sant Jaume és radicalment diferent si es fa a peu o en bici. En 2 dies es pot cobrir la ruta sencera des de Montserrat a Alcarràs en bicicleta, mentre que fer-la a peu suposa uns 5 dies. Si penseu fer tot el recorregut de Montserrat a Santiago de Compostel·la us suposarà un parell de setmanes en bicicleta, un lapse de temps molt inferior al mes que es triga a peu.
La bicicleta presenta l’avantatge que permet desviar-se fàcilment del Camí per conéixer llocs propers interessants. També permet aturar-se més temps en els llocs més bonics de la ruta per contemplar les coses sense presses.
Quin tipus de bicicleta haig de fer servir?
Molts pelegrins fan servir la bicicleta de muntanya per realitzar el pelegrinatge a Santiago. Aquest tipus de bicicleta ofereix una major facilitat per pedalar gràcies a les 18 o 21 velocitats però és més pesada i incòmoda que la de cicloturisme a l’hora de transitar per la carretera degut a la major amplada i dibuix de les cobertes.
En teoria es pot realitzar tot el camí en bicicleta però el seu pis irregular i el pes de l’equipatge fan que, en realitat, només els pelegrins amb una gran preparació física el puguin recórrer per pista. La major part dels pelegrins en bicicleta acaba circulant per la carretera amb la bicicleta de muntanya.
El Camí de Sant Jaume alterna petites pujades i baixades per pistes amb trams de carretera asfaltada. La BTT no és l’aparell més indicat per aquest recorregut a causa del fort fregament dels seus pneumàtics amples. Les bicicletes convencionals, anomenades de carretera, tampoc són indicades per a un ús fora de l’asfalt. Per això el més recomanable és la bicicleta híbrida (mescla entre una de convencional i una BTT), coneguda també com a mixta, que té el quadre més gran que les bicicletes de muntanya, amb rodes de radi superior i cobertes més estretes, pensades per a un aprofitament combinat. En aquestes bicicletes els plats acostumen a ser una mica més grans que en les bicicletes tot terreny, suficients per superar pujades no extremes i adaptats a passejades en terrenys plans.

Cal preparar-se bé
Si no sou ciclistes amb experiència serà necessari un entrenament previ. També es pot fer l’entrenament al mateix Camí però s’ha de tenir en compte l’esforç que suposa els primers dies.
La velocitat mitjana del pelegrí ciclista és de 10 quilòmetres a l’hora. Això permet recórrer fàcilment més de 60 quilòmetres al dia.

L’equipatge del ciclista
Feu servir alforjes de les que es recolzen sobre la roda posterior o davantera. També és recomanable una de les bosses que s’ajusten al manillar de la bicicleta, col·loqueu en aquest lloc la documentació, la guia i la resta de material que vulgueu tenir a mà. Useu vestimenta de ciclista amb colors vistosos per fer-vos notar a la resta de vehicles de la carretera. Porteu sempre el casc protector.
Respectar la normativa de trànsit
Com que sovint els recorreguts en bicicleta es fan en part per carreteres locals i comarcals, cal recordar que la circulació en bicicleta està afectada pel Codi de Circulació General. Especialment importants són tres articles d’aquest codi: l’art. 30, on es diu que els avançaments es faran d’acord amb les indicacions per als vehicles en general; l’art. 133, que prohibeix la circulació paral•lela de bicicletes a les carreteres i sols permet l’avançament per la dreta quan hi hagi un mínim de 2 metres entre el vehicle avançat i la vorera; i l’art. 146, que regula l’ús nocturn dels llums blancs al davant i de reflectors vermells al darrere, visibles, en temps clar, a una distància mínima de 300 metres.

Hi ha allotjaments per als ciclistes?
Els llocs que acullen pelegrins permeten guardar la bicicleta a cobert. Si feu nit a pensions i hostals demaneu permís per guardar-la en algun lloc protegit dels amics de la propietat aliena.