El Camí de Sant Jaume. Camino de Santiago a Catalunya..

Digueu-li com vulgueu: Camí de Sant Jaume, Camino de Santiago Catalán, Camino Septentrional o Meridional o el topònim que vulgueu. Hi ha molts camins de Sant Jaume a Catalunya però només un ofereix un lloc d'inici emblemàtic, Montserrat, i una ruta plenament consolidada.

Perquè triar aquesta ruta?

Perquè és fàcil.
El Camí de Sant Jaume ofereix l'itinerari més lògic, més curt i per això és la ruta que més es fa servir actualment des de Catalunya. És una ruta ben senzilla que tothom pot recórrer sense accidents geogràfics d'importància tret del coll de La Panadella i algun altre turonet menor.

Perquè hi ha acollida.
S'hi troben nombrosos llocs d'acollida a la ruta, la majoria de pobles i ciutats ofereixen acollida municipal. Sovint, a més, les pensions i hotels fan descompte als pelegrins i a Castellnou de Seana hi ha alberg per a ús exclusiu dels pelegrins. Els albergs de joventut de Tàrrega i Lleida cobren la tarifa de temporada baixa tot l'any als pelegrins del Camí de Sant Jaume.

Pel patrimoni dels llocs per on passa.
Montserrat, Santa Cecília, Santa Maria del Camí, Sant Jaume Sesoliveres, Cervera, Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Lleida, Butsènit, Fraga, Bujaraloz, el Pilar de Zaragoza, etc, etc. Tot un patrimoni jacobeu per descobrir pelegrinant.

de Montserrat a Fraga

El cert és que el Camí pot començar a la porta de casa d'un mateix, però creiem que, per la seva situació estratègica i pel seu simbolisme, el lloc d'inici del Camí de Sant Jaume ha de ser el Monestir de Montserrat. Per aquest motiu quan els membres fundadors de l'Associació van recuperar el Camí de Sant Jaume ho van fer des d'allà i no des de Sabadell, d'on eren gairebé tots ells. Aquest lloc d'inici, tanmateix, comptà amb l'acord dels Amics dels Pelegrins de Barcelona, una altra de les entitats decanes del Camí a Catalunya.

La ruta surt per la carretera de Can Maçana, puja Castellferran i baixa a Sant Pau de la Guàrdia. Castellolí és el primer poble com a tal que rep el pelegrí. A partir d'aquí la ruta és completament urbana fins a la capital de l'Anoia, Igualada. Als afores d'Igualada queda l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres, Bé Cultural d'Interés Nacional restaurada l'any 1993 amb força encert.

Passada la ciutat d'Igualada i fins a La Panadella es segueix durant força trams per la N-II. Primer es passa Sant Genís, un poble amb que llueix l'encant de les viles de cases de pedra. Jorba és el següent poble i l'últim que ofereix serveis abans de La Panadella.

Superat el coll de La Panadella i fins a Cervera es fa camí pels petits pobles de la Ribera d'Ondara: Pallerols, Sant Antolí, Hostalets i Sant Pere dels Arquells. Cervera, encimbellada sobre el turó de les savines, rep el caminant plena d'encants culturals. De Cervera a Tàrrega es segueix per una vall tranquila i solitària. De Tàrrega a Lleida la sol·litud encara es fa més palesa, ja que es camina entre els camps fruiters de la Plana de Lleida. Vilagrassa i Anglesola, primer, i Castellnou de Seana, El Palau d'Anglesola i Bell-lloc d'Urgell, més endavant, són els pobles que troba el caminant en el seu periple fins a Lleida.A la fi, la capital del Segrià, dominada pel turó de la Seu Vella.

Tot plegat no suposa més de 4 ó 5 dies a peu i un parell en bicicleta des de Montserrat.

De Lleida a Fraga hi ha 30 quilòmetres durs per la solitud i per la pressió urbanística que està fent construir enormes i sorollosos polígons industrials on abans només hi havia el silenci dels camps de conreu.

de Fraga a Zaragoza

Els Monegros, terres de solitud, de calor i de descobriment del paisatge i d'un mateix. El pelegrí despert no sentirà en tota la ruta fins a Santiago una comunió tan profunda amb el paisatge com es pot sentir en el tram que separa Fraga de Pina de Ebro. De Fraga a Candasnos, 24 quilòmetres sense cap poble entre ambdues localitats. Només algun bar de carretera i ben poca cosa més. Solitud, terra, aire, cel, camps i la vista més àmplia que es pugui imaginar.

De Candasnos a Peñalba, a la vora de la carretera nacional un se sent com caminant contra el món. A mig camí, l'única font d'aigua que trobarà el caminant en tots els Monegros, la Fuente del Polvo. De Peñalba a Bujaraloz, 14 quilòmetres més de solitud ara, però, lluny de la carretera, entre immensos camps de blat de moro. Una delícia.

De Bujaraloz a Pina de Ebro, l'etapa més dura i més llarga de tot el pelegrinatge des de Montserrat i fins a Santiago. Primer l'ermita de San Jorge, patró de l'Aragó, i el Ciervo, petita àrea de servei. A partir d'aquí quilòmetres i quilòmetres d'intensa solitud fins a Pina de Ebro. Un autèntic examen per als pelegrins més valents. Només la Venta Santa Lucia allegereix el tràngol monegrí. Però de la Venta a Pina encara faltaran 17 quilòmetres més de camí. Absteniu-se, principiants.
Un cop arribats a la llera del gran riu el caminant només s'ha de deixar endur per les sagetes fins a Zaragoza.

de Zaragoza a Logroño

De Zaragoza endavant el Camí no té res a veure amb les planes lleidatanes ni monegrines. Fins a Tudela són multitud els pobles que acullen amb un somriure el caminants: Monzalbarba, Utebo, Sobradiel, Torres de Berrellén, Alagón, Cabañas, Alcalá, Luceni, Gallur... I a la fi la Casa de las Compuertas del Canal Imperial, un lloc que val la pena visitar. Tudela només està a 5 quilòmetres més.
Cortes, Ribaforada, Tudela i Castejón. El mateix dia que el caminant deixa Tudela surt de la Comunitat Foral de Navarra. Les fronteres només estan als plànols i el pelegrí les travessa amb celeritat mentre s'aproxima al Camí Francés. Després vindran Alfaro, Calahorra, Alcanadre, Arrúbal.... i a la fi, Logroño i el Camino Francés.

de Logroño a Santiago

Amb l'arribada a Logroño el pelegrinatge adquireix un perfil completament diferent degut a la presència d'altres pelegrins. Hom se sent part de la història; un més dels milers de pelegrins que durant segles han travessat camps, boscos i muntanyes en direcció a la tomba de l'Apòstol. Potser el pelegrí vingut de Catalunya trobi a faltar, de tant en tant, una mica de la solitud que li ha acompanyat durant els gairebé 500 quilòmetres que hi ha de Montserrat a Logroño.

Voleu veure un plànol general de la ruta?

Fes clic a la imatge que hi ha al costat d'aquestes línies.

Si voleu una petita descripció dels llocs per on passa la ruta descarregueu-vos aquest PDF amb una breu descripció de la ruta de Montserrat a Logroño. La descripció completa del recorregut, a la Guia editada per l'entitat

Per on passa la ruta?

L'itinerari surt de Montserrat i fins a Logroño però per quins pobles es passa? La descripció completa i acurada de tot l'itinerari, serveis, albergs i cultura es troba a la Guia del Camí de Sant Jaume feta per l'Associació però si voleu fer un tastet de la ruta podeu descarregar-vos una breu descripció de l'itinerari fent click aquí.

Necessites més informació?

La descripció completa i detallada del recorregut, serveis, refugis, etc es troba a la guia del Camí editada per l'entitat.

Hem editat diversos fulletons divulgatius de la ruta. Si voleu rebre un exemplar dels fulletons poseu-vos en contacte amb nosaltres enviant-nos la vostra petició per correu electrònic a: info@camisantjaume.com Indiqueu-nos la vostra adreça postal per poder-vos-els remetre. Són gratuïts.